Un dels atractius del festival és el joc que organitza la Unió de Botiguers i Empreses de l’Espluga de Francolí —sense la participació de l’Ajuntament, que només posa el nom, com bé ens remarcaven alguns. Té una mecànica ben senzilla: cal anar apuntant en un targetó el nom del llibre i de l’arma que hi ha en l’estant on s’exposa l’obra. El guanyador, que surt d’un sorteig entre tots els encertants, rep un lot de vi i cava de la DO Conca de Barberà.
Un total de 32 botigues participen en aquest joc, entre els quals trobem un supermercat, una llibreria, dos estancs, dues ferreteries, dues floristeries, quatre pastisseries, dues peixateries, una pollastreria, una cistelleria, etc. Cal dir que al targetó s’indica la ubicació dels locals, per si cap no espluguí hi vol participar.
Els llibres són tots del gènere negre i policíac, ja que el festival és de novel·la negra. És més, alguns —més ben dit: molts— dels autors també participen a les conferències del festival i, per tant, visiten el poble. Però és ben curiós que ben pocs visitin els estants, com si aquesta activitat no els afectés per a res. Sent una mica malvat, sembla que imitin el rebuig que s’aplica a la novel·la negra, ja que els que se situen al nucli del camp literari no la consideren seva —aquests fan Literatura, alta, bona, culta; aquells, literatura de la barata, comercial, only best-sellers. Amb això vull dir que aquest rebuig també el fan els novel·listes negres quan no visiten els qui promocionen la seva obra; què pretenen, imitar l’aïllament que fa la «Literatura»? («Vosaltres, botiguers, no us mereixeu la meva presència, que jo soc Escriptor, i vosaltres mers botiguers.») Se’ls pot exculpar si tenen una agenda plena, com bé sol passar, però podrien trobar —fins exigir— un cert temps per poder visitar els estants. Cal matisar, però, que la Margarida Aritzeta va tenir el detall de visitar l’estant del seu nou llibre La filla esborrada. La botiguera, l’Imma, es posà molt contenta i es van fer diverses fotos juntes. Un bon escriptor hauria de fer això: estar en contacte amb els seus lectors i amb els botiguers que promocionen els seus llibres, que d’això viuen! (Acabem amb la separació entre la societat i el camp literari, si us plau!)
Bé, aquí us deixo amb diverses fotos dels estants i del màgic moment Margarida-Imma:
La ruta de "L'Escanyapobres" 