El festival “El vi fa sang” (IV): Els botiguers

El festival “El vi fa sang” (IV): Els botiguers

Un dels atractius del festival és el joc que organitza la Unió de Botiguers i Empreses de l'Espluga de Francolí —sense la participació de l'Ajuntament, que només posa el nom, com bé ens remarcaven alguns. Té una mecànica ben senzilla: cal anar apuntant en un targetó el nom del llibre i de l'arma que hi ha … Continua llegint El festival “El vi fa sang” (IV): Els botiguers

La ruta de “L’Escanyapobres” (V): cal notari i l’església

La ruta de “L’Escanyapobres” (V): cal notari i l’església

Ja, per fi, acabem la nostra ruta visitant cal notari i l'església de l'Espluga. A la notaria explorem la figura del notari, evidentment: la seva avarícia, la seva sobtada mort, el matrimoni amb la Tuies i llur relació. Cal destacar que, tal com ens esplicà un vell savi del poble, la numeració ha canviat: mentre … Continua llegint La ruta de “L’Escanyapobres” (V): cal notari i l’església

La ruta de “L’Escanyapobres” (IV): l’hostal, el magatzem i la pedrera

Després del castell anem cap a l'hostal de Sant Roc, és a dir, la Fonda del Comercio, que és el lloc on l'Escanyapobres feia els seus bruts negocis d'usureria. Aquest només és un punt breu d'explicació, per tal de localitzar l'hostal de la novel·la. A prop trobem el lloc on hi havia una estàtua de … Continua llegint La ruta de “L’Escanyapobres” (IV): l’hostal, el magatzem i la pedrera

El festival “El vi fa sang” (III): El teatre

El festival “El vi fa sang” (III): El teatre

Dissabte 25 a la nit hi havia programat el lliurament dels premis a Benjamin Black, i després una obra de teatre Paralelo 1934. Nosaltres ja havíem acabada la ruta i podíem tornar-nos-en a casa, tal com havíem quedat a classe. La Margarida, però, ens va demanar si ens podíem o voldríem quedar una mica més a … Continua llegint El festival “El vi fa sang” (III): El teatre

La ruta de “L’Escanyapobres” (III): el castell

La ruta de “L’Escanyapobres” (III): el castell

El següent punt de la nostra ruta és el castell [si voleu veure els anteriors, cliqueu aquí i aquí]. Cal dir que l'únic que queda al castell és una torre, ja que amb la desamortització de Mendizábal (1835) es destruí: s'hi construïren cases i s'aprofitaren les pedres per fer una nova església —la vella s'havia quedat petita. … Continua llegint La ruta de “L’Escanyapobres” (III): el castell

El festival “El vi fa sang” (II): El sopar de gala

El festival “El vi fa sang” (II): El sopar de gala

La nit del divendres 24 vam anar al sopar de gala del festival. Es feia al Simó de Palau, que és un restaurant de categoria, pijo, com dirien els meus amics. El sopar consistia en un maridatge entre 5 plats ben moderns i minimalistes i 5 bons vins. Després hi hagué un combat dialèctic interessant sobre … Continua llegint El festival “El vi fa sang” (II): El sopar de gala

La ruta de “l’Escanyapobres” (II): la Font Baixa i la costa del castell

Nota: en aquesta entrada continuaré explicant la ruta literària, que vaig començar aquí. Després dels dos primers punts, que se situen fora del nucli del poble, ens desplacem a la Font Baixa, on un servidor comentava com Oller descrivia l'Espluga des del camí de l'estació, que desemboca a la mencionada Font. En cas de fer … Continua llegint La ruta de “l’Escanyapobres” (II): la Font Baixa i la costa del castell