Ja, per fi, acabem la nostra ruta visitant cal notari i l’església de l’Espluga.
A la notaria explorem la figura del notari, evidentment: la seva avarícia, la seva sobtada mort, el matrimoni amb la Tuies i llur relació. Cal destacar que, tal com ens esplicà un vell savi del poble, la numeració ha canviat: mentre que abans era el núm. 5, ara és el 3. Ací en podeu veure un fragment de tot plegat.
Carrer avall arribem a la plaça de l’església, on hi ha el campanar, tant important a la novel·la com el castell quant a la caracterització de Pratbell. En aquest punt final, veiem la relació misticoeròtica del matrimoni Oleguer-Tuies amb els diners; la destrucció del castell —símbol de la decadència de l’aristocràcia, representant un canvi d’era— per tal de construir una església, no pas una fàbrica, com a la realitat; mostra que Oller no era pas un revolucionari, sinó més aviat un moralitzador —com bé remarca Zola. Ací en podeu veure dos vídeos.
Fins aquí la ruta que férem amb els espluguins. Si voleu descobrir la part de les mines i de la Coma, que forma part de la ruta llarga, estigueu pendents del blog!