El festival “El vi fa sang” (I): On allotjar-se

Com ja sabeu, els dies 24, 25 i 26 de març se celebrà el festival de literatura negra El vi fa sang a l’Espluga de Francolí. Nosaltres ens hi vam quedar només dos —el 24 i el 25—, per tant ens vam haver d’allotjar a l’alberg juvenil Jaume I, gestionat per la XANASCAT.

L’alberg no se situal l’Espluga, sinó als afores —a 5-10 min amb cotxe, a 20-25 min caminant— i els preus no són gaire cars. És un edifici gran, que té un menjador que em va fer recordar el de l’escola —em féu sentir vell i tot— i unes habitacions que són amples —hi ha l’opció de llit o llitera; nosaltres vam agafar llits, potser per això m’ho van semblar. Aquí podeu veure fotos de l’edifici, del menjador i de les habitacions.

 

El menjar

El servei d’àpats o de menjar en general em sembla tota una prioritat per triar el lloc on m’hostatjaré si vaig de vacances, per això li dedico tot un apartat per comentar-ho.

A l’alberg hi ha servei d’esmorzar, de dinar i de sopar, a banda que si us quedeu amb gana hi ha màquines de venda. Quan vaig veure l’esmorzar vaig pensar que era típicament català: pa amb tomàquet, embotit, ensaïmada, melmelada, llet —no en vaig prendre perquè no la suporto—, suc, cafè… El dinar i el sopar eren ben variats: arròs a la cubana, amanida, pollastre a l’ast, sopa, palets de peix, guisats, etc. Tot era molt bo, com si ho hagués fet ma padrina. Cal afegir que hi ha la possibilitat de demanar menús especials: celíac, vegetarià o vegà.

 

Les habitacions

L’altra qüestió que em sembla fonamental és l’habitació, sobretot el llit, ja que sóc molt maniàtic amb aquest tema.

Recordo perfectament que tots vam dormir a la 2a planta, entre l’habitació 203 i la 207 —la meva. Les vistes de la meva cambra eren molt boniques, ja que es veia un camp de vinya —això a Salou no es veu cada dia—, i l’habitació en si també estava bé: hi havia espai per organitzar-se i, a més, hi havia un gran armari de paret. El llit era ben còmode i a la nit vaig poder dormir, cosa ben estranya perquè la primera nit fora de casa la passo fatal perquè no estic acostumat a un llit que no és el meu. Sí que haig de dir que, a la nit, el passadís feia cangueli.

Els banys, comuns, van ser una decepció: no hi havia estufes ni calefacció, l’aigua o era congelada o acabada de bullir, no hi havia lloc on posar la roba —només hi havia un penjador per a la tovallola—; total, un desastre.

 

Tot i aquest mal sabor de boca pel bany, la nota de l’alberg seria un notable i m’hi tornaria a hostatjar si tornés a l’Espluga.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s